Sant Mateu de Bages

08263 Sant Mateu de Bages
veure mapa (google maps)
Sant Mateu de Bages és un municipi situat al Nord-Oest de la Comarca del Bages, per l’Oest limita amb la serra de Pinós i l’altiplà segarrenc de la Molsosa (comarques de l’Anoia i el Solsonès) al Nord amb la Serra de les Garrigues, a migdia amb la Vall de Fonollosa i a llevant amb la depressió del Cardener.

A l’any 1840, l’agrupació de diversos nuclis donà lloc al municipi de Sant Mateu de Bages, que amb 102,9 Km.2, és el més gran de la província de Barcelona, i esta format per cinc pobles, Castelltallat, Coaner, Salo, Sant Mateu i Valls de Torroella. També es podria afegir que el terme actual comprèn les antigues quadres de Meià i Claret de Cavallers.

A 1 de gener de 2010, la població és de 663, la meitat de la qual viu en masies disseminades per l’extens terme municipal, i l’altre meitat es concentra a Valls de Torroella, antiga colònia tèxtil, l’únic nucli amb característiques urbanes.

El moviment natural de la població ha estat negatiu els últims anys. El moviment migratori ha estat pràcticament inexistent. L’estructura de població és adulta, tirant cap a madura, ja que el grup de població més nombrós és el de 40 a 65 anys, amb un 35%, seguit dels majors de 65 anys, amb un 31%. Tot i així, les dades assenyalen que en els proper 20 anys, arribaran a l’edat de jubilació més del 55% de la població del municipi. La població menor de 18 anys, és el 18 %.

El territori és predominantment muntanyós, afaiçonat per diversos planells, estreps i petites valls i drenat per les rieres de Salo, de Coaner i de Fonollosa, afluents totes elles del riu Cardener. Està travessat pel Centre per la Serra de Castelltallat, (altitud aproximada 880m, i una alçada màxima de 936 m. al turó de cal Pons) zona inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural i en la Xarxa Natura 2000, amb una extensió de 4.790,80 Ha. El riu Cardener travessa el sector nord-est del terme.

Els materials constituents del sòl són marges i calcàries oligocèniques, en capes orientades en direcció oest/sud-est a est/nord-est. Sant Mateu és esmentat com una de les principals zones del Bages amb freqüents afloraments de lignits mostrant mineralitzacions ferruginoses.

Té un patrimoni natural i forestal importantíssim, el més destacat de la comarca, tot i quedà molt afectat com a conseqüència dels incendis de l’any 1994 i 1998. Les diferents formacions forestals, es distribueix segons l’orientació, al Sud pinedes sobretot de pi blanc, de pinyoner a les zones més baixes i pinassa a partir de 700 m; al Nord i al Est, pinasses; i rouredes i alzinars a qualsevol orientació. Allà on no hi ha bosc hi predominen els prats de jonça o el fenassar. Els conreus situats a les zones més planes, són de secà i principalment de cereals. Hi ha importants vestigis que fan pensar que la vinya i els oliverars van tenir molta importància en èpoques passades.

Malgrat que el municipi sigui climàticament inclòs dins un clima mediterrani de muntanya mitjana, caracteritzat per pluviositat escassa i una variació tèrmica acusada, una observació a nivell local permet apreciar una certa disminució en les precipitacions respecte a la part septentrional de la comarca, possiblement a causa de la influència del clima més continental de les comarques veïnes de l’Anoia i la Segarra. Però, en canvi, la seva oscil•lació tèrmica no és tan acusada com la d’altres indrets. Hi ha un veritable hivern, i en aquesta època sovintegen al fons de les conques i de les valls inversions tèrmiques i boires.

El municipi està travessat per dues carreteres provincials, la BV-3003, que partint de la C-55, a l’alçada de Callús, connecta amb la BV-3008 al límit de terme amb Aguilar i Fonollosa( passant per Sant Mateu i Castelltallat); i la BV- 3002, que partint del pk. 50 de la C-55, arriba fins a Pinós (passant per Valls de Torruella i Salo). En l’extrem Oest del municipi, la BV-3002 i la BV-3003, estan connectades per una pista forestal en molt bones condicions.

El principal sector productiu del municipi és el primari, on el sector ramader cada vegada pren més força amb granges de porcí i avícoles. Pel que fa als conreus, predominen sobretot els herbacis (cereals, principalment ordi, però també lleguminoses i farratge). A partir de l’any 1990, el turisme rural ha pres una important embranzida en el nostre municipi, s’ha convertit en una activitat econòmica complementària pel sector agrari, existint 10 cases de turisme rural, de diferents tipologies, amb un total de 60 places d’allotjament i un càmping. Pel que fa al sector secundari, l’activitat industrial es centra a Valls de Torroella, on hi ha ubicada una petita zona industrial, amb unes 10 empreses, existint també alguna petita empresa en altres punts del municipi. El sector terciari no és gaire important, a Valls de Torruella cobreix les necessitats bàsiques de la població, però la resta del municipi s’ha de desplaçar als pobles més grans.
 
  • Segueix-nos a
  • Amb la col·laboració de: