Castell de Sant Mateu o de Les Planes

El Castell de Sant Mateu, està situat al costat de la carretera BV-3003, p.k.5,500, dintre de la finca de les Planes.

El Castell és documentat des del 983 i el domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona; així figura en una data compresa entre el 1018 i el 1023, en què el comte Guifré de Cerdanya jurà fidelitat a la comtessa Ermessenda de Carcassona per diversos castells, entre els quals es trobava el de Sant Mateu.

Però aquesta infeudació no tingué continuïtat i els feudataris reals foren els Cardona. En el testament delvescomte Ramon Folc de Cardona, consta que el 1086 deixà el castell de Sant Mateu a la seva muller Ermessenda i al seu germà el vescomte Folc III.

No se sap com, el castell de Sant Mateu sortí del domini dels Cardona per passar al de Boixadors. Únicament se sap que les relacions entre ambdues famílies ja existien abans del 1124, quan es féu una concòrdia entre els Cardona i els Boixadors.

Quan els Cardona vincularen el seu patrimoni al districte vescomtal al 1314, era senyor de Sant Mateu, Berenguer de Boixadors, casat amb Blanca, i a la seva mort, el 1306, passà als seus descendents. Al segle XIV els Boixadors adquiriren la jurisdicció, el 1381, i el mer i mixt imperi del Castell de Sant Mateu als procuradors del rei Pere III.

El castell termenat de Sant Mateu o les Planes és un exemple de la divisió administrativa de tipus militar, i que acaba donant caràcter als terme que després formaren el municipi de Sant Mateu, juntament amb la resta de castells termenats de la zona. Així doncs, port afirmar-se, que la història dels seus castells i dels seus senyors és la història del municipi.

Malgrat actualment el castell és tota una ruïna, els vestigirs que en resten, mostren prou clar que la fortalessa havia estat consituïda per una muralla de traçat el·líptic, adaptada a la topografia del terreny, i per un conjunt d'estances interiors, de les quals es marquen els basaments i alguna paret. Altrament també és ben patent una cisterna.

El fragment més sencer del mur el constitueix un pany de paret situat a tramuntana que, amb un gruix de 90 cm, s'allargassa fins a un s 20 m. aproximadament, assolint en el punt més alt 5,5 m. d'alçada. A partir dels dos extrems d'aquesta paret, les muralles només poden resseguir-se a través de fragments petits que, ara mig colgats i aflorant a escasses filades, van apareixent de manera discontínua en el recorregut del perímetre el·líptic.