El conjunt monumental de Coaner, romànic llombard, és situat en una tranquil·la i pintoresca vall de gran interès paisatgístic i arquitectònic dins del Pla d'Espais Interès Natural de la Serra de Castelltallat.

L'església de Sant Julià, juntament amb l'antiga torre del castell i la masia de can Serra, ofereixen un conjunt romànic de bellesa peculiar damunt un paisatge rocós. Molt a prop hi ha el santuari de de la Mare de Déu de Coaner.

L'església de Sant Julià Coaner. Es troba dins del recinte del castell, al costat de la torre. És un edifici del segle XI, de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó, de mig punt, reforçades per dos arcs torals cadascuna.

La porta principal que s'obre a la façana de migjorn data de l'any 1573. Les façanes estan totalment decorades per arcuacions cegues i bandes llombardes. Les façanes de tramuntana i migjorn tenen unes finestres geminades superposades, formades per arcs de mig punt. La finestar inferior de la fçana sud es troba aparedada.

Als absis també s'hi troben arcuacions i lesenes i l'absis central disposa, a més, de nou finestres cegues, situades dins de les respectives arcuacions.

La il·luminació s'aconsegueix per mitjà de tres finestres, situades al centre de cada absis, tres més al mur de ponent i dues a les façanes nord i sud, respectivament. Les finestres són de doble esqueixada a excepció de la situada al centre del mur de ponent, que és cruciforme, l'única amb mostra de decoració.

El paviment està fet de lloses de pedra, ben tallades i de mides irregulars, el presbiteri s'alça en un graó que abraça els tres absis per damunt les naus.

El campanar és de torre, de planta quadrada, de dos pisos, amb una coberta de lloses, a quatre vessants, i està edificat damunt de la nau central. La data pot ser una mica posterior.

A l'interior del temple es conserven tres ares de pedra que pertanyent als tres altars que hi havia, un a cada absis.

La Torre. És l'únic element que ha subsistit de l'antic castell. Es tracta d'una construcció de planta circular, molt esvelta.

Fou construïda cap a l'any 1000 i es pot relacionar amb altre torres de la mateixa època, com per exemple les torres de Fals.

La torre està cororonada amb merlets. L'interior està format pels baixos, dos pisos i un terrat superior. la separació dels nivells superiors es deu a dues arcades que estan situades al centre de la torre.

L'única obertura que trobem a les parets és una porta de petites dimensions a l'alçada del primer pis i de cara a llevant.

A les parets del pis principal, al nivell de la porta, hi trobem una sèrie de grafits: diversos vaixells i una construcció. D'una banda, una escena d'animals que es troba gravada sobre un carreu de l'arca. D'altra banda trobem sobre l'arrebossat nombroses representacions de vaixells, de vela llatina, triangular, i tenen rems. Aquests grafits els hem de datar en la mateixa època que les arcades interiors, probablement del segle XIV.

A l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va fer una important intervenció, sanejant el talús que conformava la base del turo, i es van construir 12 murs de contenció adaptats a les deformacions del turo, i aproximadament concèntrics a la torre.

Santuari de la Mare de Déu de Coaner. Es troba a prop de l'església. Es va erigir a l'any 1654, per perpetuar, segons la tradició, el record de la troballa de la Verge al peu del torrent, en aquest mateix punt. La Verge és una talla romànica de fusta policromada, que data del segle XIII i que actualment es guarda al temple del Sagrat Cor de Valls de Torroella, per raons de seguretat.

El santuari no té cap interès artístic, presenta una estructura regular de planta rectangular amb un cos adossat a la part dreta (cos també de planta rectangular i de petites dimensions) i el cementiri a l’esquerra.

La façana és llisa, amb porta central i ocult a la part superior i acabada en un campanar d’espadanya doble. Les parets exteriors estan arrebossades, però pot apreciar-se l’ús de la pedra i el totxo (maó) per la construcció. El portal és romà amb una espècie de frontó a sobra. La coberta és a dues aigües

Si que té interès el seu interior on es guarda el retaule barroc del segle XVIII.

L'autor del retaule va ser Segimon Pujol de Gurb, que el va fer a l'any 1716. És de fusta policromada i daurada, consta de cinc carrers, la predel·la, tres cossos i un àtic. La seva estructura és reticular i s'adapta a la forma absidal de la capella.

Les escenes que es desenvolupen tenen un gran interès narratiu i tracten temes de la vida de Jesús i la Verge. És un retaule clàsic, amb una total simetria tant en els cossos com en els carrers, exceptuant el central. La decoració és policroma a base de motius vegetals, florals i sanefes i alguns cops sobre fons daurat.