Balma Sepulcral del Cau de la Guineu
Aquesta balma es localitza a la serra de Castelltallat, en una petita serralada orientada cap a migjorn, des d'on es contempla la vall d'Aguilar.
La descoberta va tenir lloc durant la guerra civil, quan per les rodalies corria un guineu que malmetia el bestiar de les masies de la vora i s'aixoplugava sota la roca. Els pagesos, a fi de protegir llurs interessos, varen dinamitar la balma. Degut a l'explosió, es va partir la pedra que la cobria, posant-se al descobert ossos humans que formaven part de la inhumació.
Sembla ser que en aquest moment es varen recollir diverses destrals votives. Però aleshores ningú va interessar-se pel contingut. Fins que a l'any 1980 hi ha haver una excavacio clandestina que va malmetre gran part del jaciment. Això va fer que s'organitzés una excavació com cal dirigida pels dos directors: Lluís Guerrero i Sala i Josep Castany Llussà.
El "Cau de la Guineu" es pot considerar el jaciment arqueològic, de les seves característiques, més important fins ara a la comarca. Es tracta d'una balma sepulcral col·lectiva de l'època Eneolítica o Primera Edat del Bronze, amb una cronologia que està als voltants dels 2000 anys a.C. En el seu interior s'hi va trobar un botó de pedra perforat en "V" en forma de lent biconvexa. Es tracta d'una peça excepcional -de l'anomenat tipus "Dufort"-, segons els directors de l'excavació.
Els treballs arqueològics es dugueren a terme l'any 1981 i es recuperaren també restes òssies d'un mínim de 50 individus, així com també un fragment de terrissa i una fulla de sílex. De manera general, és pot dir que l'aixovar funerari va ser bastant mins en quantitat, però força interessant.