Capella de Sant Martí de les Planes
Capella romànica de finals del segle XII, o fins i tot del XIII, dins de la finca Les Planes. Està situada en un planell obert en una fondalada boscosa en el cantó sud-oriental del terme.
Inclosa en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, com jaciment arqueològic
El primer esment conegut data del 1361 i el segle XVII ja deuria estar sense culte. El 1981 els Amics de l’Art Romànic del Bages van desenrunar tota la nau interior fins a exhaurir-ne el sediment.
Consta d’una petita nau, gairebé quadrada, ampliada a llevant amb un presbiteri rectangular, una mica més estret que la nau.
L’aparell és fet amb blocs de pedra quadrats, ben polits i de mides considerables. Conserva tot el mur permetral que mesura 125 cm de gruix i té una alçada de 2 metres. També es troba en bon estat l’espai de la porta d’accés.
A l’any 1993, es fa una neteja exterior que deixa al descobert un segon habitacle, adosat al mur de migdia del presbiteri, amb unes dimensions de 5 x 4 m. Aquest segon edifici no s’arribar a excavar.
La neteja exterior també va permetre recuperar dos murs més un dels quals s’adosa al mur de migdia del temple. Aquest murs semblen marcar una entrada, i possiblement són l’indici d’alguna edificació encara desconeguda.
L’observació de l’aparell dels murs del temple permet dir que hi ha, al menys, dos tipus de construcció, una de petits carreuons calcaris i una altra de carreus ben polits i esquadrats d’adrenisca del país, sempre lligat amb fang. Sense que això vulgui dir que hi hagi vàries fases constructives.
S’observa al mur nord una resstructuració del parament o dislocació d’aquest que solament l’entenem a conseqüència d’algun moviment sísmic. En la part exterior central del mur nord s’observa una considerable manca de carreus, que foren probablement extrets per a ser reutilitzats en altres construccions properes.
També l’habitació adossada a migdia eren fets amb un altre tipus de parament; diferent segons el mur a que ens referim. En alguns punts s’observava restes de morte de calç procedent del desaparegut arrebossat que enlluïa l’interior de l’edifici.